NOTICIAS

Dijous 8 de novembre comencen les Escenes de filosofia i teatre. Les nits de La Maleta i La Perla.

Programa definitiu i venda d’entrades.


A través de diferents peces de ficció i de xerrades i converses, convidem l’espectador a submergir-se en  conceptes  i experiències que posen en relació la paraula i el silenci.

Escenes de Filosofia i Teatre és una coproducció de la revista LA MALETA DE PORTBOU i la companyia teatral LA PERLA 29, sota la direcció de Josep Ramoneda i Oriol Broggi, amb el comissariat d’Enric Puig  Punyet , el suports de La Fundació Banc Sabadell i la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona.
Amb la col·laboració en la difusió de Barcelona Ciutat Oberta

Tindrà lloc dijous 8, divendres 9 i dissabte 10 de novembre, entre les 17.30/18 i les 00:00 hores, al Teatre de la Biblioteca de Catalunya (carrer de l’Hospital, 56, 08001 Barcelona).Les entrades es venen per dia. Cada entrada permet  accedir a totes les activitats que tinguin lloc aquella jornada i l’accés és de lliure circulació. El sevei de bar romandrà obert  tot el temps que tiguin lloc  les entrades.Preu per dia: 10 €.

Socis/es d’AsSocPerla i subscriptors de La Maleta de Portbou: 8€Els subscriptors rebreu un butlletí amb un codi de descompte a través del qual podreu comprar les entrades.


Consultar el programa i, si no ets subscriptor de La Maleta, pots comprar les entrades a continuació:



17:30 Obertura de portes

18:00 h Cafè Filosòfic

Conversa amb Belén Gopegui, novel·lista i guionista, i Enric Puig Punyet, filòsof i escriptor.

19:00 h Escena

Les fronteres del diàleg

De Claudio Magris i direcció d’Oriol Broggi.Amb Màrcia Cisteró.Monòleg basat en el text Les fronteres del diàleg, de Claudio Magris, on s’exploren les tensions entre el relativisme cultural i la construcció de bases comunes des de les quals emprendre un diàleg fructífer.

19:30 h Conversa

Recuperar el consens

Conversa amb Raffaele Pinto, professor de filologia italiana a la UB, i Josep Ramoneda, filòsof, periodista i director de La maleta de Portbou.Com podem recuperar les bases mínimes de consens en un moment en què els discursos no deixen de proliferar, amplificats a la xarxa i silenciant-se entre ells? A partir del monòleg Els límits del diàleg, Raffaele Pinto i Josep Ramoneda debatran sobre les possibilitats actuals de la recuperació del consens.

21:30 h Escena

Babel Bubble

Posada en escena de Ferran Utzet i Max Grosse Majench.Amb Jordi Figueras, Blai Juanet, Andrea Portella, Xavier Ruano i Laura WeissmahrL’edifici del Parlament Europeu està inspirat en la pintura de la Torre de Babel de Pieter Bruegel sota el lema: «Europa: Moltes llengües, una veu». Al relat bíblic, Déu confon els humans per tal que fracassin en el seu intent d’arribar al cel. Els humans, que fins aleshores posseïen una única llengua, es veuen condemnats a no parlar el mateix idioma.Babel Bubble és un experiment teatral sobre l’expressió contemporània. La idea que la tecnologia permet donar veu a tothom es contraposa a la imatge d’un batibull d’expressions que funcionen com a censura inversa, com si cadascú portés un megàfon enganxat a la boca. Els diferents textos es reciten formant un espai sonor on no es distingeix el monòleg del diàleg, el soroll del silenci.

22:15 h Conversa

El silenci teatral

Conversa amb Xavier Albertí, director artístic del Teatre Nacional de Catalunya, i Edurne Portela, novel·lista i assagista.El teatre es basa en la paraula, en el gest, en l’acció. Però es basa també en el silenci i l’atenció. És a través d’aquesta relació que l’espectador es pot sentir interpel·lat. Els seus codis implícits ens poden ajudar a pensar com s’estableix la relació entre paraula i silenci a la societat.


COMPRA L’ENTRADA AQUÍ



18:00 Obertura de portes

18:30 Escena

Exercici d’estil

Posada en escena de Ferran Utzet.Amb Màrcia Cisteró, Jordi Figueras, Blai Juanet, Andrea Portella, Xavier Ruano i Laura Weissmahr.A: Hola.B: Hola.A: Fa dues hores que t’espero.B: Ja ho sé.Quatre rèpliques com aquestes són suficients perquè comencem a especular. Quina és la relació entre A i B? Per què B arriba dues hores tard? Pot A perdonar B? Qui té el poder en aquesta relació?A partir de vint-i-cinc variacions d’aquesta microescena, assistirem no només a un ventall de possibles situacions i personatges on aquest diàleg pot encaixar, sinó també a una diversitat de formes de representar aquesta trobada que, des d’allò més teatral fins a allò més cinematogràfic, no deixen d’expressar un posicionament polític (o si més no subjectiu) davant d’allò que s’està explicant.

19:15 Conversa

L’especificitat del teatre en temps de la imatge tècnica

Conversa amb José Sanchis Sinisterra, dramaturg i director teatral, i Isaki Lacuesta, guionista i director de cinema.Avui, la generació d’imatges i la seva exposició han proliferat i s’han democratitzat. Els artistes han perdut el monopoli de la creació de l’entorn visual i, com a conseqüència, estem més exposats que mai a la imatge tècnica. On queda relegada aleshores la relació directa amb l’acció que proposa el teatre?

20:30 Café filosòfic

Conversa entre Jordi Balló, escriptor, cineasta i professor de comunicació a la UPF, i Ferran Utzet, director teatral.A partir de l’obra Exercici d’estil, amb la posada en escena de Ferran Utzet.

21:30 Escena

Watching Peeping Tom

Fitxa de la proposta

Direcció: Alícia GorinaExposició: Àlex GorinaIntèrpret: Alba PujolDramatúrgia: Ferran DordalCreació visual i vestuari: Sílvia DelagneauIl·luminació: Raimon RiusProducció executiva: Helena FontProducció: Indi FestAmb la col·laboració de: Temporada Alta – Festival de tardor de Catalunya Girona/Salt i el Teatre Principal d’Olot. Projecte realitzat a: La Seca – Espai Brossa. Agraïments: Patrícia MendozaL’any 1960, Michael Powell va dirigir Peeping Tom, la història d’un home addicte a mirar, fins que la seva obsessió el portava a ficar-se en les intimitats de la gent. Actualment també vivim en una societat obsessionada amb la mirada sobre l’altre, una circumstància que ens fa subjectes cinematogràfics i observables en un teixit d’interdependències.Partint de la pel·lícula de Powell, i de la seva experiència com a filla d’un voyeur professional, Alícia Gorina ens anima a comportar-nos com voyeurs. Àlex Gorina, pare de l’Alícia i conegut crític cinematogràfic, actua com un conferenciant que parla sobre Peeping Tom i que a alhora és un voyeur sobre el qual dipositem la nostra mirada. Pares i fills, cinema i teatre, realitat i ficció condensats a punt per a la mirada de l’altre. Un espectacle de teatre sobre cinema, una lliçó magistral i una performance.


COMPRA L’ENTRADA AQUÍ



17:00 Obertura de portes

17:30 Escena

Sota la màscara

Posada en escena de Ferran Utzet.Amb Laura Aubert, Jordi Figueras i Blai Juanet.A Sota la màscara assistim, convertits en alumnes d’una facultat de Medicina, a una classe de psicologia pràctica. La professora X exposarà al públic-alumnes les seves reflexions sobre el concepte de personalitat i màscara, i proposarà la metàfora del teatre per descriure les interaccions entre individus en diferents àmbits de la vida quotidiana. Per il·lustrar les seves idees, tindrà el suport de tres voluntaris, que exemplificaran de forma pràctica la multiplicitat de personalitats que s’amaguen dins de cada persona, la teatralitat de les interaccions que presenta la vida quotidiana i la diversitat de màscares que un sol individu és capaç d’adoptar. I de fons, travessant la conferència i les relacions entre metge, voluntaris i alumnes, la gran pregunta: què hi ha sota la màscara?

18:10 Conversa

Escena i veritat

Conversa amb Arianna Sforzini, filòsofa i autora de Les Scènes de la Vérité, i Carl Hegemann, dramaturg i director teatral.De la tensió explorada a les diverses escenes entre el silenci i la paraula, que creen un marc de diàleg teatral extrapolable al marc social, se’n deriva la pregunta següent: què té, de veritat, el que comunica el teatre? Arianna Sforzini i Carl Hegemann parlaran sobre la presentació i la representació teatral, i n’abordaran també la dimensió política.

*Aquesta primera part del programa es realitzarà a l’amfiteatre Anatòmic de la Reial Acadèmia de Medicina (al costat de la Biblioteca).

20:00 Café filosòfic

Conversa amb Oriol Broggi, director teatral i director artístic de La Perla 29, i Josep Ramoneda.

21:00 Conversa

La necessitat del teatre avui
Conversa amb François Jullien, filòsof i professor a la Maison des Sciences de l’Homme.A través de qüestions com el silenci i la posada en comú, i analitzant concretament la singularitat del teatre grec, François Jullien reflexionarà sobre la necessitat de recuperar avui el teatre com a forma d’excepció de la qual extraure noves formes de relacionar-nos entre nosaltres.
22:15 Escena
Make the world great?
Posada en escena de Max Grosse Majench.Amb Màrcia Cisteró, Andrea Portella i Laura Weissmahr.Escrit i dirigit per Max Grosse Majench a partir de Les tres germanes de Txekhov i les tres bruixes del Macbeth shakespearià. Actualment, professionals de tot el món es dediquen a decidir sobre el dret espacial, perquè quan haguem esgotat tots els recursos de la Terra, suposadament haurem d’aventurar-nos a l’espai còsmic. Mentrestant, tres cosmonautes esperen amb desgana a la base espacial de la Lluna que les grans potències mundials es reparteixin l’espai ultraterrestre. Des de la distància, les cosmonautes es planyen de la dispersió, del relativisme cultural, de les opinions polaritzades i de les veus dissonants i, molt de tant en tant, es permeten somniar en un món millor. Agafen el posat de profetes de to sinistre, però el que veurem brillar a la llum de la Lluna és el costat més fosc de l’ànima: por, ansietat, pànic i depressió.
23:00 Acció performativa
Marxa silenciosa
Com a acte de cloenda del festival d’enguany, sortim al pati de la Biblioteca. Sortim a l’espai exterior per trobar les restes de l’Apocalipsi. En el nostre cas, les restes de Filosofia i Teatre.Allò que roman: el teló vermell, llibres i material d’escriptura, focus i maquinària, un penja-robes ambalgun vestit… El silenci.
–:– Cloenda 
OFF FINAL
Amb música i bar

COMPRA L’ENTRADA AQUÍ



Les Escenes de Filosofia i Teatre 2018 presenten el fet teatral com un dispositiu des del qual pensar els codis que regulen la sempre complexa relació entre paraula i silenci. Qui accedeix al joc del teatre accepta tàcitament que no hi ha veu sense pausa, que el que no es diu té tanta entitat com el que es diu, i assumeix el compromís de cedir la paraula en un espai de compartida intimitat ja difícilment reproduïble en altres àmbits. L’escena teatral és encara una forma específica de pensament, basada en un acord especial entre cadascun dels seus diferents agents. Per aquest motiu, continua sent un entorn privilegiat on trobar avui la necessària construcció col·lectiva d’unes bases comunes per al diàleg. I la filosofia hi troba una oportunitat d’encarnar-se.Vivim un moment més accessible que mai a una diversitat d’opinions i a poder expressar la nostra veu. Tot i així, les velles formes de censura per la imposició del poder (qui mana avui?) continuen existint, i se n’hi afegeixen d’altres, noves, vehiculades per la sobreinformació. Tot plegat crea una nova configuració entre paraula i silenci, els dos elements necessaris per emprendre qualsevol diàleg amb una base mínima de consens. Hem de tornar a aprendre a enraonar, aquesta peculiar paraula catalana que fa del parlar un exercici de raonar compartit.En un moment d’extrem relativisme cultural, de presumptes conceptes que es fan universals per la força de la repetició creant miratges que no ens aporten ni coneixement ni experiència; de pluralitat d’opinions i veus dissonants totes posades al mateix nivell de construcció de realitat; en un moment d’accés però també de dispersió informativa on noves formes de censura s’imposen a través del soroll informatiu, la relació entre paraula i silenci es troba avui descompensada. El que es pren una pausa en la xerrameca desapareix. I, tanmateix, és des del silenci que es funda la paraula.

Enric Puig Punyet i Josep Ramoneda


De totes les pel·lícules de Lars Von Trier, una de les meves preferides és la que es va traduir com Les cinc condicions (tot i que el títol original seria alguna cosa més semblant a Les cinc obstruccions). En aquesta mena de fals documental, Von Trier fa un encàrrec molt especial a un director de cinema suec ofegat en una profunda crisi creativa, mogut pel desig d’ajudar-lo a sortir del bloqueig. Es tracta que rodi cinc versions d’un curtmetratge que ell mateix havia filmat quan era jove. El punt especial de l’encàrrec és que cada versió serà el fruit de les exigències cada cop més rocambolesques del pervers Von Trier. La creativitat amb què el director suec respon a les demandes és esplendorosa, i converteix la pel·lícula en un brillant assaig sobre la creació. Com més concret i difícil és un encàrrec, sembla que digui la pel·lícula, més potència creativa es posa en funcionament: les normes, tant si són imposades de fora com nascudes a dins, són bones. Crec que aquesta és la sensació que tinc quan començo a pensar en el Festival de Teatre i Filosofia. De quina manera es poden traduir en acció els conceptes filosòfics que s’hi tractaran? Quina forma, quin text, quins mecanismes dramàtics podem utilitzar per transformar la complexitat en fet teatral? Podem en un espectacle de mitja hora enviar al públic, per la via directa (l’emoció, l’estómac, la plasticitat) tot allò que volem abordar en la xerrada posterior?

Ferran Utzet, director d’escena


L’engany més gran que pots fer en el teatre és dir la veritat. En el teatre es poden crear les realitats més diverses i destruir-les d’una revolada. És un espai on les paraules són transitòries, un espai on el que passa no té conseqüències en la «realitat». En canvi, la filosofia, l’origen de les ciències, la ciència de les idees, és quelcom que no podem tocar i que, en canvi, modela la realitat.Què passa aquí? Quin paper tinc en tot això?Parlar?Callar?Parar?Actuar?Silenci.

Max Grosse Majench, director d’escena


ELS DIRECTORS

Josep Ramoneda, director de La Maleta de Portbou.
Periodista, filòsof i escriptor. És director de l’Escola Europea d’Humanitats i de la revista La Maleta de Portbou, i col·laborador habitual a El País i a la Cadena Ser. També és director de diverses col·leccions d’assaig i president d’Edicions 62. Anteriorment va ser director del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.

Oriol Broggi, director artístic de La Perla 29.
Actor i director teatral. L’any 2002 va fundar La Perla 29, un espai per a la creació escènica que va acabar convertint-se en productora, a qui la Biblioteca de Catalunya cedeix una part del seu espai per poder-hi fer teatre. Anteriorment va ser director del Centre Dramàtic del Vallès.

 COMISSARI

Enric Puig Punyet
Filòsof, escriptor i director de la fàbrica de creació La Escocesa. Doctor en Filosofia per la Universitat Autònoma de Barcelona i l’École Normale Supérieure, és també impulsor d’institutinternet.org i Enter Forum, trobada internacional sobre les repercussions socials de l’ús d’internet.

DIRECTORS D’ESCENES

Ferran Utzet
Actor i director de teatre, ha estat nominat com a millor director als premis Butaca en dues ocasions i una als premis de la Crítica. També treballa des de fa deu anys com a formador teatral en l’àmbit del teatre universitari, dirigint el grup de teatre de l’escola de disseny Elisava.

Max Grosse Majench
Actor, director i llicenciat en Filosofia i Ciències de la Cultura a la Humboldt-Universität de Berlín. També posa veu als conjunts musicals Habla de mí en presente i Wesphere. Ha participat en obres del grup jove P14, que ha connectat amb Els Malnascuts de la Sala Beckett.

ELS/LES PONENTS

Xavier Albertí, director artístic del Teatre Nacional de Catalunya.
Director d’escena, actor, gestor teatral, compositor i actual director artístic del Teatre Nacional de Catalunya. Anteriorment va ser director del Festival Grec, de l’àrea de creació de l’Institut Ramon Llull i dels serveis culturals de l’Institut del Teatre.

 Jordi Balló, escriptor, cineasta i professor de comunicació a la UPF.
Doctor en Comunicació Audiovisual, és escriptor, professor a la Universitat Pompeu Fabra i comissari. És col·laborador habitual a La Vanguardia i autor de nombroses obres sobre cinema. Anteriorment va ser el cap d’exposicions del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.

Belén Gopegui, novel·lista i guionista.
Novel·lista i guionista espanyola. Ha rebut nombrosos premis des de la publicació de la seva primera novel·la, La escala de los mapas. El seu últim llibre és Quédate este día y esta noche conmigo, una novel·la que té la particularitat de dirigir-se a Google.

Carl Hegemann, dramaturg i director teatral.
Autor i director alemany. Recentment ha estat cap de dramatúrgia al Volksbühne am Rosa-Luxemburg-Platz de Berlín, on hi ha desenvolupat diversos projectes. És professor a les universitats de Frankfurt, Hamburg, Munic i Zuric, i anteriorment ho va ser a la Felix Mendelssohn Bartholdy de Leipzig.

François Jullien, filòsof i professor a la Maison des Sciences de l’Homme.
Filòsof i sinòleg francès. Doctor en estudis orientals, es va formar a l’École Normale Supérieure de París i a les universitats de Pequín i Xangai.. Actualment és director de l’Institut de la Pensée Contemporaine de París i autor d’una vasta obra filosòfica.

Isaki Lacuesta, guionista i director de cinema.
Director de cinema i guionista, compagina el documental amb la ficció i les videoinstal·lacions. El seu treball l’ha fet guanyar, entre d’altres, la Concha d’Or del Festival de Sant Sebastià i el Premi Nacional de Cinematografia de Catalunya. També és professor a la Universitat Pompeu Fabra.

Raffaele Pinto, professor de filologia italiana a la UB.
Especialista en Dante, literatura medieval romànica i literatura comparada, és actualment docent de Filologia Italiana a la Universitat de Barcelona. Allà presideix la Societat Catalana d’Estudis Dantescos i coordina el Seminari de Psicoanàlisi, Cinema i Literatura.

Edurne Portela, novel·lista i assagista.
Historiadora, filòloga, assagista i novel·lista. És doctora en literatura espanyola i llatinoamericana per la Universitat de Carolina del Nord. El 2010 va cofundar l’Asociación Internacional de Literatura y Cine Españoles Siglo XXI. La seva última novel·la és Mejor la ausencia.

José Sanchis Sinisterra, dramaturg i director teatral.
Dramaturg i director teatral. És un dels autors més premiats i representats del teatre contemporani espanyol. Recentment va crear el Nuevo Teatro Fronterizo a Madrid, i anteriorment va fundar i dirigir el Teatro Fronterizo, basat en la recerca teatral. El 1989 va posar en marxa la Sala Beckett a Barcelona.

Arianna Sforzini, filòsofa i autora de Les scènes de la vérité.
Doctora en filosofia política i estètica, és actualment docent a la Universitat de París-Est Créteil Vall del Marne. La seva tesi doctoral es va centrar en la presència del paper del teatre en l’obra de Michel Foucault, i s’ha publicat recentment sota el títol Les scènes de la vérité: Michel Foucault et le théâtre.



COMPARTIR EN:

FacebookTwitter

ARCHIVO DE NOTICIAS