NOTICIAS

ESCENES DE FILOSOFIA I TEATRE. LES NITS DE LA MALETA A LA PERLA

 

Ja estan a la venda les entrades de la primera edició d’ ESCENES DE FILOSOFIA I TEATRE. LES NITS DE LA MALETA A LA PERLA. És un projecte dirigit per Oriol Broggi i Josep Ramoneda i comissariat per Enric Puig Punyet. Una iniciativa de la revista La Maleta de Portbou, de la companyia teatral La Perla 29, amb el suport de la Fundació Banc Sabadell.

Dijous 26, divendres 27 i dissabte 28 d’octubre, durant tres jornades concebudes com tres actes, des de les 18.30 h i fins a la mitjanit, oferirem diferents activitats relacionades amb la filosofia i el teatre: conferències i converses entorn de peces teatrals i accions performatives, complementades amb tertúlies en un Cafè Filosòfic. Durant els tres dies, la llibreria La Central vendrà llibres relacionats amb el programa.

Durant les tres tardes oferirem peces teatrals, col·loquis, conferències, un Cafè Filosòfic i servei de bar continuat. Petites Escenes dirigides per Oriol Broggi i Ferran Utzet, que posaran en escena fragments de textos de Txèkhov, Chaplin, Pirandello, Fellini, Nietzsche, Borges, Shakespeare o Bergman, entre d’altres autors. I la gran obra teatral “Un obús al cor“, de Wajdi Mouawad, amb la direcció d’Oriol Broggi.

Una experiència pionera de sinergies entre el món de La Maleta de Portbou i el de La Perla 29.

Les jornades tindran lloc a Barcelona, al Teatre de la Biblioteca de Catalunya (C/ Hospital, 56).

Pots veure el programa i comprar les entrades a continuació.

Pots seguir l’esdeveniment a les xarxes a través de #FilosofiaEnEscena


PROGRAMA 

18:00 Entrada / Obertura de portes

18:30 Escena 1 / 1 h 30′
Conferència inaugural: Jean-Guy Lecat
El teatre i la transformació de l’espai públic

(Pausa 30′)

20:30 Escena 2 / 1 h 30′
Un obús al cor
Text: Wajdi Mouawad
Direcció: Oriol Broggi i Ferran Utzet
Amb: Ernest Villegas

Un Obús al cor és un monòleg d’’un altíssim voltatge que recull l’univers narratiu de Mouawad i que replanteja de nou els vincles amb els pares, la veritat de la vida i l’avidesa de la mort. Un espectacle dirigit a quatre mans que aixequen un text intens i despullat on la paraula de Mouawad té la força que ja vam descobrir a Incendis, Boscos i Cels.

 (Pausa 10′)

22:00 Escena 3 / 1 h 15′
Conversa:
Óscar Cornago i Victoria Szpunberg
El pensament a escena

COMPRA LES ENTRADES AQUÍ

18:00 Entrada / Obertura de portes

18:30 Escena 1 / 30′
Realitat, ficció, teatre
Direcció: Oriol Broggi
Amb: Anna Castells, Jordi Figueras, Xavier Ruanoi Josep Sobrevals

A partir dels textos:
L’oncle Vània, Anton Txèkhov
Llums d’escena, Charles Chaplin
Sis personatges en cerca d’autor, Luigi Pirandello
8 1/2, Federico Fellini
La gaia ciència, Friedrich Nietzsche
Libro de sueños, Jorge Luis Borges
Boscos, Wajdi Mouawad
Hamlet, William Shakespeare
La paradoxa del comediant, Denis Diderot
Faust, Johann Wolfgang von Goethe
Els espais de creació, Jean-Luc Lagarce

19:00 Escena 2 / 1 h 15′
Conversa:
Félix Duque i Miguel Morey
Representació, veritat, mentida

(Pausa 1 h)

 21:30 Escena 3 / 30′
Identitat, subjecte, personatge
Direcció: Ferran Utzet
Amb: Laura Aubert, Jordi Figueras, Xavier Ruanoi Josep Sobrevals

A partir dels textos:
Hamlet, William Shakespeare
Antígona, Sòfocles
Ruz/Bárcelas, Jordi Casanovas
Fragments inspirats en Jean-Paul Sartre
22:00 Escena 4 / 1 h 15′
Conversa:
José Luis Moreno Pestaña i Remedios Zafra
Escenografia del subjecte


COMPRA LES ENTRADES AQUÍ

18:00 Entrada / Obertura de portes

18:30 Escena 1 / 30′
Cos, òrgan, representació
Direcció: Oriol Broggi
Amb: Guillem Albà, Laura Aubert, Anna Castells, Jordi Figueras, Xavier Ruano i Josep Sobrevals

A partir dels textos:
Pervertimento y otros gestos para nada, José Sanchís Sinisterra
Rosencrantz i Gildernstern són morts, Tom Stoppard
Si tu i jo ens perdéssim demà l’un a l’altre, Davide Carnevali
Fanny i Alexander, Ingmar Bergman
Cels, Wajdi Mouawad

19:00 Escena 2 / 1 h 15′
Conversa:
Andrés Barba i Antonio Monegal
La transformació del cos

(Pausa 1h 15′)

21:30  Escena 3 / 30′
Teatre, ficció, societat
Direcció: Ferran Utzet
Amb: Laura Aubert i Marc Rodríguez

Fragment de:
Un, ningú i cent mil, Luigi Pirandello

22:00  Escena 4 / 1 h 30′
Conferència de clausura: José María Ridao
El teatre com a mirall de la societat


COMPRA LES ENTRADES AQUÍ

Servei de bar continuat


20:30 / 30′ /
Un cafè amb José Luis Moreno Pestaña

23:00 / 1 h /
Un cafè amb Josep Ramoneda i Oriol Broggi
La dimensió pública del teatre


20:30 / 45′ /
Un cafè amb Francesc Orella i Enric Puig
L’actor i la divulgació del pensament

23:15 / 30′ /
Un cafè amb Andrés Barba


COMPRA LES ENTRADES AQUI

Pots comprar entrada per un dia, per dos o pels tres.


ELS PONENTS DE LES CONFERÈNCIES I LES CONVERSES

Jean-Guy Lecat

Ha participat en més de cent produccions teatrals des de 1967. Va iniciar la seva carrera al teatre Vieux Colombier i al Festival d’Avinyó. Entre els anys 1967 i 2000 va ser director tècnic de Peter Brook, responsable directe de la creació dels entorns teatrals per a la companyia en gira a través de quatre continents. Ha impartit seminaris per tot el continent americà i Europa. Exerceix també com a escenògraf i dissenyador de vestuari i il·luminació.

Óscar Cornago

Treballa com a investigador al Centro de Ciencias Humanas y Sociales del CSIC de Madrid. És especialista en teoria i història de les arts escèniques, sobre el que ha publicat nombrosos treballs, com La vanguardia teatral en España (1965-1975): del ritual al juego o Estrategias de resistencia en la era de los medios. També ha publicat volums col·lectius de diversos projectes com Manual de emergencia para prácticas escénicas. Comunidad y economías de la precariedad. Actualment dirigeix la línea d’investigació “Les pràctiques escèniques com a forma de coneixement social: una revisió crítica de la idea de participació”. El seu últim llibre és Ensayos de teoría escénica. Teatralidad, público y democracia. Recentment ha publicat en forma de monogràfic a la revista digital Telón de fondo els resultats del projecte “Conversar, habitar. Perspectivas críticas sobre la idea de participación”.

Victoria Szpunberg

És autora teatral i professora de dramatúrgia a l’Institut del Teatre i a l’Escola Superior de Coreografia de Barcelona. Les seves obres s’han estrenat en diversos festivals i teatres nacionals i internacionals. A banda de la seva carrera com a autora, ha col·laborat amb diferents coreògrafs, ha signat dramatúrgies i adaptacions teatrals, ha treballat com a directora i ha escrit peces per a ràdio i instal·lacions sonores. També ha participat en projectes de teatre i educació i és col·laboradora del Forn de Teatre Pa’tothom, una escola de teatre social.

Félix Duque Pajuelo

És catedràtic emèrit de Filosofia al Departament homònim de la Universidad de Madrid. Les seves investigacions es centren en la filosofia clàssica alemanya, en les teories de l’art actual i en les relacions entre política i història. Ha estat promotor (i coordinador fins 2013-2014, per jubilació) del Màster Universitari: “Filosofía de la Historia: Democracia y Orden Mundial”. Fins avui és autor d’uns trenta-cinc llibres, i ha preparat l’edició de nou obres clàssiques de la filosofia (entre elles, una edició crítica del Opus postumum, de Kant, de El arte y el espacio, de M. Heidegger, i els dos volums de Ciencia de la lógica de Hegel: 2011-2015). També ha escrit un manual: La era de la crítica. Historia de la filosofía moderna (1998). Ha entregat recentment Remnants of Hegel, de pròxima publicació a SUNY Press.

Miguel Morey

(Barcelona, 1950) Catedràtic emèrit de Filosofia de la Universitat de Barcelona.  És patró de la Fundación María Zambrano, soci honorari de la Sociedad Española de Estudios sobre F. Nietzsche i president honorari de la Red Iberoamericana Foucault. També traductor de Michel Foucault, Gilles Deleuze, Giorgio Colli i Pascal Quignard, entre d’altres. Les seves principals publicacions són: Lectura de Foucault (Madrid, 1983), Nietzsche, una biografía (Barcelona, 1993), la recopilació d’escrits Pequeñas doctrinas de la soledad (México/Madrid, 2007), i la trilogia de prosa d’assaig: Camino de Santiago; (Madrid 1987), Deseo de ser piel roja (XXII premi Anagrama d’Assaig, 1994), i Hotel Finisterre (Barcelona, 2011). La seva última publicació és la traducció dels Pequeños tratados de P. Quignard.

José Luis Moreno Pestaña

És professor de Filosofia a la Universidad de Cádiz. Investiga i publica sobre sociologia de la filosofia, sociologia del cos i filosofia política. Entre les seves obres destaquen Convirtiéndose en Foucault (Montesinos, amb edició francesa), Filosofía y sociología en Jesús Ibáñez (Siglo XXI), Moral corporal, trastornos alimentarios y clase social (CIS, amb edició francesa), Foucault y la política (Tierradenadie, amb edició francesa), La norma de la filosofía. La configuración del patrón filosófico español tras la Guerra Civil (Biblioteca Nueva) i La cara oscura del capital erótico. Capitalización del cuerpo y trastornos alimentarios (Akal). El seu proper llibre versarà sobre l’actualitat de la democràcia atenenca.

Remedios Zafra

És escriptora i teòrica. Professora d’Estudis Visuals, Estudis de Gènere i Cultura Digital a la Universidad de Sevilla i professora tutora d’Antropologia a la Uned. Doctora i llicenciada en Art, llicenciada en Antropologia Social i Cultural, Estudis de Doctorat en Filosofia Política i Màster Internacional en Creativitat. Orienta el seu treball assagístic i d’investigació en l’estudi crític de la cultura contemporània, la creació i les polítiques de la identitat a les xarxes.

Entre els seus llibres més recents: Ojos y capital (Consonni, 2015), Los que miran (Fórcola, 2016), (h)adas (Páginas de Espuma, 2013), Despacio (Caballo de Troya, 2012) i Un cuarto propio conectado (Fórcola, 2010). L’obra de Remedios Zafra ha obtingut nombrosos reconeixements, com: Premio de las Letras El Público 2013; Premio Málaga de Ensayo 2013, Premio de Ensayo Caja Madrid 2004, Premio Nacional de Ensayo Carmen de Burgos 2000, Premio de Investigación de la Cátedra Leonor de Guzmán 2001, Mención de honor en el Premio Escritos sobre Arte 2009, Premi de Comunicació de l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya 2010, Premio Internacional Literario “Mujeres del Medio Rural y Pesquero” en 2006 i Premio Meridiana de Cultura en 2014.

Andrés Barba

(Madrid, 1975) Es va donar a conèixer el 2001 amb La hermana de Katia (finalista del premi Herralde i portada a la gran pantalla per Mijke de Jong), a la que van seguir dos excel·lents llibres de nouvelles titulats La recta intención i Ha dejado de llover (Premi Nord-Sud), i sis novel·les més que el van confirmar com a una de les signatures més importants de la seva generació a Espanya: Ahora tocad música de baile,  Versiones de Teresa (Premi Torrente Ballester), Las manos pequeñas, Agosto, octubreMuerte de un caballo (Premi Juan March) i En presencia de un payaso. En col·laboració amb Javier Montes va rebre el Premi Anagrama d’assaig per La ceremonia del porno i és també autor dels assaigs recollits a Caminar en un mundo de espejos i La risa caníbal: humor, pensamiento cínico y poder. Juntament amb el pintor Pablo Angulo va escriure Libro de las caídas i Lista de desaparecidos i al terreny poètic la seva òpera prima és Crónica natural (Premi Jaime Gil de Biedma).  Fou triat per la prestigiosa revista Granta com a un dels millors narradors joves en espanyol. La seva obra ha estat traduïda a divuit llengües.

Antonio Monegal

És catedràtic de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada a la Universitat Pompeu Fabra, director del CER-Institut de Cultura i coordinador del Grup de Recerca en Literatura Comparada. Doctor per la Universitat de Harvard, ha impartit docència a les universitats de Cornell, Harvard, Princeton i Chicago. De 2009 a 2013 va ser vicepresident del Consell de Cultura de Barcelona i president del seu Comitè Executiu. És autor de Luis Buñuel de la literatura al cine: Una poética del objeto i En los límites de la diferencia: Poesía e imagen en las vanguardias hispánicas, editor de les obres de García Lorca Viaje a la luna, El público i El sueño de la vida, i coordinador de Literatura y pintura i Política y (po)ética de las imágenes de guerra. Va ser un dels comissaris de l’exposició «En guerra» al CCCB l’any 2004.

José María Ridao

Va néixer a Madrid el 1961 i és llicenciat en Filologia Àrab i en Dret. El 1987 va ingressar a la carrera diplomàtica, que el va portar a exercir a Angola, la Unió Soviètica, Guinea Equatorial i França. Actualment és cònsol general d’Espanya a Washington. A Galaxia Gutenberg ha publicat els assajos El pasajero de Montauban (2003), Weimar entre nosotros (2004), Elogio de la imperfección (2006), Contra la historia (2009), Radicales libres (2011), Filosofía accidental (2015) y El vacío elocuente (2017), les edicions Dos visiones de España (2005) i Por la gracia de Dios: catolicismo y libertades en España (2008), com també les novel·les El mundo a media voz (2001) i Mar muerto (2010).

Oriol Broggi

És llicenciat en Dramatúrgia i Direcció Escènica per l’Institut del Teatre i ha cursat també estudis d’Imatge i So, entre d’altres. Va ser director del Centre Dramàtic de Terrassa de 2003 a 2005 i del Centre d’Arts Escèniques de Terrassa fins al desembre de 2006. Ha rebut diversos Premis Butaca pels espectacles L’orfe del Clan dels Zhao, Incendis, Hamlet i Antígona, entre d’altres. Els últims espectacles que ha firmat són Bodas de sangre (Federico García Lorca, 2017), Boscos (Wajdi Mouawad, 2017), Un obús al cor (Wajdi Mouawad, 2016), Els cors purs (a partir del conte de Joseph Kessel, 2016), Al nostre gust (creació, 2015), Una giornata particolare (Ettore Scola, 2015), Cels (Wajdi Mouawad, 2014), 28 i mig (creació, 2012), Cyrano de Bergerac (Edmond Rostand, 2012) i Incendis (Wajdi Mouawad, 2012 i 2015). Al 2012 va rebre el Premi Ciutat de Barcelona per Natale in Casa Cupiello i Luces de Bohemia i per la gestió de la Nau de Llevant de la Biblioteca de Catalunya.

Josep Ramoneda

Nascut  a Cervera el 1949, és periodista, filòsof i escriptor. És director de la revista d’humanitats i economia La Maleta de Portbou, que coordina l’Escola Europea d’Humanitats, i col·laborador habitual del diari El País, de Cadena Ser i del diari català Ara. És director de diverses col·lecciones d’assaig i president d’Edicions 62. Va ser director del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) entre els anys 1989 i 2011, president de l’Institut de la Recherche et de l’Innovation (IRI) de París (2009 – 2014), director de l’Institut d’Humanitats de Barcelona (1986-1989), col·laborador de La Vanguardia (1980-1996) i professor de Filosofia contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona (1975-1990). Ha publicat nombrosos llibres, entre els quals destaquen Apologia del present. Assaigs de fi de segle (Edicions 62, 1989), Después de la pasión política (Taurus, 1999), Del tiempo condensadoGlobalización, inmigración, terrorismo, cultura (Debolsillo, 2003), Contra la indiferenciaApología de la Ilustración (Galaxia Gutenberg, 2010), La izquierda necesaria (RBA Libros, 2012) i el llibre col·lectiu Existential Utopia (Nova York, 2012). Ha rebut el premi Ciutat de Barcelona de projecció internacional (2012) i el premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya (2013).

Francesc Orella

nascut a Barcelona el 1957, és actor de cinema, televisió, teatre i doblatge. Va debutar en televisió el 1994 en una de les sèries de TV3, i l’any 2000 va ser més conegut a nivell espanyol per la seva aparició a la sèrie El comisario com a Telmo Chacón. A Catalunya és conegut per haver encarnat a Merlí Bergeron Calduch a la sèrie de TV3 Merlí. Es va formar a l’Institut del Teatre a Barcelona i posteriorment es va traslladar als Estats Units per a estudiar al Herbert Berghoff Studio de Nova York.

En cinema va debutar el 1989 a la pel·lícula El puente de Varsovia, dirigida per Pere Portabella, i en televisió va debutar a la sèrie Estación de enlace el 1994 i a Secretos de familia el 1995, ambdues emeses a TV3. El 2015 es va unir a l’elenc de la nova sèrie Carlos, Rey Emperador, on va interpretar el cardenal Adriano de Utrecht.

Enric Puig Punyet

 

És director del Centre de Creació La Escocesa, a Barcelona, i impulsor de www.institutinternet.org i d’Enter Forum, trobada internacional sobre les repercussions socials de l’ús d’internet. Doctor en Filosofia (UAB-ENS París), escriptor, artista i comissari independent, el seu treball es formalitza a través d’assaigs fílmics i de textos en diverses publicacions culturals. És autor de La gran adicción (Barcelona, Arpa, 2016) i La cultura del ranking (Barcelona, Bellaterra, 2015), col·laborador habitual en centres artístics i culturals i professor de la Universitat Oberta de Catalunya.

 

 


Quan la filosofia i el teatre es busquen          

Oriol Broggi / Josep Ramoneda

Fou a l’Atenes clàssica que filosofia, polis (ciutat) i democràcia van néixer i van posar fi a les societats orgàniques, aquelles que venien ordenades pel mite que les lleis dissociatives del logos van començar a desmuntar. En aquest context, el teatre, de la tragèdia a la comèdia, va incorporar un factor essencial: el sentit tràgic de la vida i la dissecció irònica de la realitat quotidiana; es feia així el vincle entre la vocació universal del coneixement i l’encarnació real de l’experiència humana. Que la filosofia i el teatre es busquin no té res de nou. La filosofia va establir les bases de la modernitat il·lustrada i el teatre va definir l’escena del poder modern (pensem, per exemple, en el Juli César de Shakespeare). Avui que necessitem restituir el sentit de les paraules en un món que, perdut l’horitzó utòpic, malda en l’univers de les fake news, i en què l’allau d’informació es tradueix sovint en una gran confusió, és lògic que filosofia i teatre es tornin a interpel·lar. La filosofia necessita encarnar-se i el teatre, superat el mite de l’acció, necessita retrobar les paraules. L’abstracció i la representació s’agermanen en la creació de realitat, que, com deia James G. Ballard, és el paper que la creació artística té avui que estem submergits en un núvol de ficció. Quan la filosofia i el teatre es busquen és que algunes mutacions de fons estan passant. Que no n’hi ha prou de recrear-nos amb allò vell, sinó que cal identificar el que passa, des de la saviesa secular que adverteix que l’home de sempre i l’home nou són fets del mateix material. I és en aquest moment que La Maleta i la Perla 29 s’han trobat en la idea de crear un espai compartit en què pensament i creació teatral es trobin i es retroalimentin. Ho provem aquest any amb la promesa de repetir-ho després si l’experiència s’ho val.


 

 


COMPARTIR EN:

FacebookTwitter

ARCHIVO DE NOTICIAS